Saltar a continguts

Associació de Propietaris i Veïns de La Floresta Pearson

Navegació

Menú principal

90 Anys d'historia de la APVF

09/04/2013
90 Anys d'historia de l'APVF

CAPITOL I
EL PERQUÈ DE L’ASSOCIACIÓ: El gener del 1919, un grup dels primers propietaris de la Floresta Pearson decideixen associar-se per defensar els seus interessos i ajudar a resoldre mancances, i així va néixer una associació; però calia posar-li un nom, i aquest va ser:Associació de Propietaris de la Floresta Pearson, que homenatge i perpetua la memòria dels creador dels ferrocarrils, Fred Stark Pearson. L’Associació queda constituïda legalment en data 15 de gener, quan foren signats els estatuts pel Govern civil;des d’aquest moment prenen possessió dels seus càrrecs i acorden fer-ne soci d’honor el Sr. Fred Pearson, fill del fundador dels ferrocarrils. Segons consta en acta, que diu: A la ciutat de Barcelona, en la seu social del carrer de Guillermo Tell, número 6, principal 1ª, domicili del president, el Sr. Cot, el 22 de gener, a les 10 de la nit es reuniren per primera vegada la Junta Directiva, formada per; president, Antonio Cot; vicepresident, Francisco Garriga; secretari, José Freixas; vicesecretari, Ramón Balmana; comptador, Grau Roca, i tresorer, Pedro Manau.

LA PRIMERA JUNTA EXTRAORDINARIA ES CELEBRA EN EL SALÓ D'ACTES DEL FOMENT DEL TREBALL, SITUAT A LA PLAÇA STA. ANNA DE BARCELONA, EL 23 DE MARÇ.

En aquesta junta es van nomenar diferents comissions: d’obres, urbanisme, social, etc., i es comunicar a tots els veïns la constitució de l’Associació de Propietaris de la Floresta Pearson. En junta del 13 de febrer del 1919, s’acorda per primer cop demanar a l’Ajuntament millorar els camins, sol•licitar el servei de correus i celebrar el dia 4 de maig la primera festa a la Floresta. A l’abril es va contractar el primer carter, el Sr. Jacinto Izquierdo, i els ferrocarrils li van concedir un passi gratuït diari. A la primera junta hi van assistir 14 persones i acordaren “que per agafar confiança i simpatia amb els Ferrocarrils de Catalunya, amb la finalitat d’aconseguir la construcció d’un baixador, el dia de la inauguració de l’estació de Terrassa, la junta hi seria i en el moment de passar el tren per sota el pont del Diari s’obsequiaria amb una “toia de flors” el president dels ferrocarrils, per assenyalar l’indret on voldrien ubicar-lo. També es va aprovar el primer pla de camins. El 19 de maig es va fer l’estudi per fer el baixador al quilòmetre 3 (emplaçament actual) i el dia 22 l’Associació rep la proposta del director dels Ferrocarrils, el Sr. Lauton, que indicava que la construcció tindria un cost de 121.360 ptes. (729€), a repartir en proporció a la superfície del terreny i la proximitat a l’estació. Després de unes quantes reunions, es dòna per aprovat el 4 de gener de 1920.

CAPITOL II
El 20 d’agost del 1920 s’aprova la construcció del baixador dels ferrocarrils, amb terrenys cedits pel Sr. Jaume Ros, que va ampliar la cessió per construir tres camins d’accés que va decidir obrir l’Associació. El Sr. Francesc Busquets i el Sr. Jaume Ros van aportar voluntàriament 30.000 ptes. cadascun, que representava aproximadament la meitat del pressupost. La iniciativa i subvenció dels socis va fer possible que el 8 d’agost del 1925 fos inaugurat el Baixador de la Floresta Pearson. L’edifici en planta baixa tenia 100 m2 i les andanes, 70 m. de llarg.

LA JUNTA DEL MES D’ABRIL DE 1929 ES PLANTEJA LA POSSIBILITAT D’INSTAL•LACIÓ D’UNA CENTRAL DE TELÈFONS

Es comença a pensar en la necessitat de construir una seu social i una capella, i al juny ja es presenta el projecte del local social: té dues plantes, la superior de 12x6, i els terrenys van ser donació de la Sra. Àngela Planas. L’aprovació d’acta de subscripció d’obligacions de 50 ptes. Per a la construcció de l’edifici social, la signen els Srs. César Tomás, Manuel Álvarez, Emeterio Escudero i Francisco Busquets. El mes d’octubre les obligacions subscrites sumen ja 2.350 ptes. S’aprova el preu dels anuncis al butlletí: plana 25 ptes., 1/2 15 ptes., 1/4 9 ptes., i 1/8 5 ptes. El maig del 1928 surt publicat el primer butlletí. El 28 d’octubre s’acorda l’obligació de tancar tots els solars i es contracta un peó per conservar els camins. Al març del 1929 s’aprova la retolació dels carrers. Les plaques seran metàl•liques i les farà el serraller Sr. José Vilasarau (de moment se’n faran 12) L’editorial Gustavo Gili va fer una donació per a la futura biblioteca de 74 volums de la col•lecció “Selecta Internacional” i d’alguns exemplars de Tarzán i el Hombre Mono” A la junta del mes d’abril del 1929 es planteja la possibilitat d’instal•lar-hi una central de telèfons. El juny del 1929 el Sr. Tarruell ofereix a la Junta la possibilitat de celebrar la Festa Major en una pista formigonada que seria la pista del casino. La del següent any, l’estiu de 1930, es va instal•lar un envelat al terreny de l’Associació, i va actuar l’orquestra La Principal, de Barcelona. S’havia acabat de construir la central telefònica i l’habitatge de l’encarregat (planta inferior). La situació econòmica era precària, i per no quedar en fals es va acceptar l’oferiment del Sr. Planas pel pagament del solar: Eren 90 socis i pagaven una quota de 36 ptes., l’any (22 cèntims €) El primer soci va ser Tomás Cruells.
.
CAPITOL III
El 15 de març de 1930, a la planta inferior del local social es va inaugurar, amb l’assistència de l’Ajuntament de Sant Cugat, la central telefònica que tenia 30 línies i era manual, amb quotes de 10 ptes., mensuals per als particulars i 15 ptes.,per els comerços. L’octubre de 1930, l’Associació organitza un homenatge al Sr. Cayetano Tarruell donant el seu nom a l’avinguda on vivia. El 6 de novembre l’arquitecte Juan josé Nieto, autor del llibre Guia técnica del albañil contratista, que va ser de gran utilitat pels primers contractistes, es va oferir per aixecar el primer plànol de la Floresta (camins i finques), per l’irrisori preu de 400 ptes.;es va acceptar.

EL 1931 S’ACORDA ESTABLIR LA RECOLLIDA DE DEIXALLES AMB UNA QUOTA ANUAL DE 12 PTES., I QUI LES LLENCÉS AL BOSC REBRIA UNA MULTA DE 25.

Aquesta multa vindria per part de l’Ajuntament, la meitat de les quals serien per l’Associació. Potser caldria tornar-ho a posar en pràctica. El 6 de setembre s’aprova l’obertura d’un camí per comunicar la Floresta amb l’Arrabassada, amb aportacions voluntàries, com també ho van ser les quotes corresponents al manteniment dels Mossos d’Esquadra, instal•lats als pisos Tarruell el 8 de novembre. També s’inicia la instal•lació de l’enllumenat pùblic. El 7 de maig de 1932, el president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, amb motiu de les obres del Casino va visitar la Floresta. El van rebre el Sr. Tarruell i, en representació de l’Associació, els Srs. Solà i Josa. El 7 de maig de 1933, s’aprova la construcció de l’últim tram de carretera a Sant cugat amb les aportacions dels associats:Ajuntament, 18.750 ptes.;Sr. Ros, 5.000 ptes.; Sr. Busquets, 5.000.; Sr. Majó, 5.000 ptes.;Sr. Planas, 2.000 ptes.;Sr. Tarruell, 2.000.; repartiment de veïns, 5.000 pts.; entre propietaris, 1.250 ptes. En total 75.000 ptes. En una visita a la Generalitat s’acorda la gestió del projecte. Amb el Sr. Tarruell s’acorda que organitzaran conjuntament la Festa Major, i que el Casino i l’Associació en cediran els beneficis a parts iguals, garantin un mínim de 600 ptes. L’encarregat del servei de vigilància es nega a fer també d’escombriaire, i més havent d’anar uniformat cobrant igual, cosa que pot representar un dèficit de 200 ptes. Es decideix suspendre el servei, ja que hi en perspectiva el retons dels Mossos d’Esquadra. Al peó caminer se li encarrega tot; tant és així, que no fa res bé.

CAPITOL IV
En junta extraordinària del 27 d’agost del 1933, es presenta la necessitat d’un local social. Per part d’alguns socis hi ha oposició que es continuïn les obres (s’havia construït la planta inferior on hi havia instal•lada la central telefònica), alguns demanaven un altre emplaçament; després d’una llarga i difícil assemblea, s’imposa l’ordre i s’accepta per majoria (si 44, no 4) la proposta del Dr. Molleda de continuar l’obra, construint la planta superior, aprofitant així el solar i l’edificació que ha costat 12.000 ptes. S’aprova el projecte de local social amb un pressupost de 58.000 ptes. Per pagar-lo es fan participacions de 250 ptes., amb un interès del 5% i amortització per sorteig.

EL 20 DE JULIOL DE 1940 S’ACORDA COMPRAR UNA BANDERA ESPANYOLA I ELS RETRATS DE FRANCO I PRIMO DE RIVERA PER A LA SALA D’ACTES.

Amb motiu de la propera inauguració del Casino es va visitar el conseller de Cultura, el Sr. Ventura Gassol, per exposar-li la necessitat de la construcció d’una carretera de la Floresta a Barcelona. Els va contestar que seria el defensor del projecte. El maig del 1936 el local social s’està ultimant, ja s’hi poden celebrar les juntes i s’acorda que la Companyia d’Aigües pugui utilitzar-lo. Un tema preocupant és la municipalització dels serveis, està en vies de solució, el número de socis és de 102, i el número d’abonats de Telefònica ha arribat a 50, fet que obliga a posar una central semiautomàtica amb dues cabines públiques, una al camí de can Flo i l’altre a la Casa Blava. El 9 de juliol del 1936 se celebra l’última junta abans de la Guerra Civil, es recorda que s’està pendent de signar l’escriptura pública del solar, només existeix un contracte privat; amb tot es redacta el programa de la Festa Major. La Junta, coneixedora de les represàlies que podia tenir qualsevol nom apuntat i que es podia considerar catalanista, va decidir fer desaparèixer tota la informació. El 25 de febrer de 1940 es constitueix una Junta gestora, la primera acta s’escriu en castellà: ”dichos señores (la Junta) toman posesión de sus cargos y hacen manifesta-ciones para colaborar con entusiasmo en beneficio social y prestigio de España” Es van rellegir els mateixos membres de la Junta, amb la condició que havien de ser membres de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Mai es va saber si algú se’n va arribar a treure el carnet.

CAPITOL V
El 10 de desembre de 1944 es nomena una “Maestra Nacional nombrada por el gobierno de nuestro Caudillo” , la que teníem anteriorment, la Sra. Assumpció Vinyals, que l’havia portat l’Associació. En junta de 9 de desembre de 1945, amb una assistència del delegat governatiu, es fa un vot de censura a la Junta. Després d’hores de discussions i baralles es fa la votació i segueix la mateixa Junta. Motiu:esmenes al traçat de la carretera. Seguien les discussions, el Sr. President fent ús dels drets que li dóna l’Art. 56 dels estatuts tanca la sessió. A la junta del 17 de febrer de 1946 segueix el sarau, no queda més remei que en aquell mateix moment es facin noves eleccions, i va sortir elegit president el Sr. Aluja. A l’Assemblea del 22 d’abril....

S’ACORDA QUE ELS ASSOCIATS QUE APORTIN 120 PTES. O MÉS PER A OBRE I MILLORES SERAN INSCRITS EN UN QUADRE DE SOCIS PROTECTORS.

Amb motiu d’arribar a 200 associats s’organitza un programa de festes, el 28 de setembre sopar a l’americana i ball amb l’orquestra Picos Pardos, i a la 1 de la matinada ressopó. El 23 de febrer de 1947 s’inaugura la portada d’aigües amb l’assistència del governador civil, Bartolomé Barba; l’alcalde, el Dr. Villar;l’Associació de Propietaris; Cooperativa d’Aigües de La Floresta, i Aigües de Sant Cugat del Vallès. L’acte va tenir lloc al Coll dels Capaellans, i posteriorment en agraïment a les gestions i interès del Sr. Alcalde, aquest indret es va anomenar plaça del Dr. Villar. El 19 de març es signat el contracte amb Riegos y Fuerzas del Ebro, S.A., per portar la llum al barri de la Casa Blava. Pagava cada propietari la seva escomesa i es va inaugurar el mes de novembre. En junta del 20 de maig es comunica que ja està signada l’escriptura del solar a la notaria del Sr. Poveda de Barcelona. La Cambra Oficial de la Propietat Urbana de la província de Barcelona delega les seves funcions del terme municipal de Sant Cugat a l’Associació de Propietaris de La Floresta Pearson. Es va crear una comissió jurídica administrativa, que igual que la Cambra i l’Associació, eren presidides pel Sr. Aluja. El 9 d’octubre de 1949, vist que les reunions són un pou de discussions i que cada cop van pitjor, s’acorda un canvi de Junta. És elegit president el Sr. Arranz. El dia 16 es convoca junta per fer el canvi de poders, però la Junta sortint no es va presentar i va negar-se a entregar la documentació i l’estat de comptes, que finalment van entregar el 26 de març de 1950. Va ser nomenada una comissió per aclarir l’esta dels comptes.

CAPITOL VI
L’abril del 1950 s’aprova el plànol del terme de Sant Cugat i ja es poden donar llicències d’obres a la Floresta. El juliol s’acorda canviar el nom a l’av. Central pel d’av. Emeterio Escudero, persona que va dedicar molts esforços per millorar la Floresta i que pren part en diferents juntes. El 29 de setembre de 1952 es convoca als propietaris de camions, cotxes, carros i motos a fi que facin aportacions de 500,300,200 100 ptes., respectivament, per engravar part de la carretera que va a Sant Cugat i millorar l’estat dels carrers. Tenint en compte que gairebé totes les vivendes eren de segona residència, i per poder tenir vigilància de nit, es proposen unes quotes de 100 a 500 ptes., anuals, a pagar per superfície i categoria de l’habitatge. Es va anomenar una comissió per fer l’estudi d’efectivitat dels vigilants.
ES COMPRA UNA MÀQUINA D’ESCRIURE PER UN IMPORT DE 10.000 PESSETES A PAGAR A TERMINIS.
El 15 de juny de 1953 es signa un contracte de lloguer del Casino amb el propietari, el Sr. Tarruell, i el president, el Sr. Arranz, per celebrar-hi les festes. L’abril del 1957 mor el Sr. Tarruell. El 19 de setembre s’aprova l’aportació de 1.000 ptes. per a millora del camp de futbol de la Font de la Mina. El 2 d’agost de 1959 es aprovada una nova quota de soci de 20 ptes., mensuals. L’Ajuntament arregla la carretera a Valldoreix i a l’Arrabassada. En Assemblea del 12 de març de 1961 s’aprova la direcció única del carrer Major (sentit ascendent) i el Passeig de la Floresta (sentit descendent), entre les places del Dr. Villar i Pere Planes, de manera que s’establia un circuit. Passats més de 50 anys creiem que seria molt necessari retornar. L’octubre de 1962 s’acorda l’aportació de 200 ptes., de cada associat per fer front a les desgràcies ocasionades pels aiguats, i els propietaris de vehicles, siguin socis o no, 500 ptes. El novembre de 1964 es passen rebuts de quotes per la instal•lació de l’enllumenat públic. El 18 de juliol es fa un homenatge al Sr. Francesc Busquets, un dels fundadors de l’Associació. En comunicat de 16 de maig de 1965, l’Ajuntament indica que les 50.000 ptes., anuals per millores passaran a 75.000 ptes., i compra un tractor per la recollida d’escombreries del districte. El 5 de setembre es compra una màquina d’escriure Hispano olivetti per un import de 10.000 ptes., a pagar a terminis.

CAPITOL VII
El 24 d’abril de 1966 és nomenat soci d’honor el Sr. Jaume ros Mariné per la seva col•laboració i aportació en benefici de La Floresta. El 18 de desembre s’aprova la construcció del clavegueram dels carrers Major. Quadra, Verdaguer, Casino i de l’avinguda Tarruell, amb un pressupost de 457.000 ptes., a pagar totalment pels propietaris, a 12.028 ptes per finca. En aquesta ocasió les obre públiques les executava l’Associació amb alguna col•laboració de l’Ajuntament. Es nomena soci emèrit al Sr. Fernando Borràs per la seva tasca durant més de 30 anys treballant per La Floresta. El 17 de setembre de 1967 s’aprova retornar als socis l’aportació voluntària feta per construir l’edifici social. El 20 d’abril de 1973 el Sr. Font informa que gràcies a l’interès del Sr. Bros, tinent d’alcalde i exmembre de la junta, l’aportació de l’Ajuntament ha augmentat considerablement amb respecte a aquest Districte. El 24 de març de 1974 s’acorda obrir una compte a la Caixa de Terrassa, que fa un any s’ha instal•lat a La Floresta. El comissari Sr. Medrano informa que destinarà un cotxe patrulla al districte i si aquest estigués de servei en un altre lloc enviaria 2 motoristes.
EL 21 D’ABRIL DE 1985 LA JUNTA PRESIDIDA PEL SR. MARTÍNEZ REDACTA EN EL LLIBRE LA PRIMERA ACTA ESCRITA EN CATALÀ.
A primers de juny es fa la primera reunió amb els partits polítics, i el 8 de setembre s’aprova la incorporació com a soci col•lectiu dins l’Associació de Propietaris de Sant Cugat del Vallès, amb efectes del primer de gener. El març de 1986 aquesta Associació es dirigeix al servei de correus pel retard en què es rep la correspondència. Han passat 24 anys i a més,ara, ens hem quedat sense oficina. A instància i insistència del Sr. Miquel A. Ros, s’impugna per part de l’Associació el Pla General Metropolità que afecta d’una manera totalment desconsiderada i injusta als interessos de molts florestants. L’abril de 1990 es van tenir representants en el consell de Districte i també es va formar part de la Universitat Internacional de la Pau. Es suprimeixen els càrrecs de vicesecretari i comptador i passem a ser Associació de propietaris i Veïns de La Floresta Pearson. En assemblea del 6 d’abril de 1991, el Comissari Sr. Avelino Maestre, representat pel Sr. Berrocal, promet posar un servei especial per eradicar el problema d’inseguretat i drogues (fa 22 anys).

CAPITOL VIII
A l’abril del 1992 el Grup Escolta es acollit als nostres locals. L’any 1994 es va celebrar el 75é aniversari d’aquesta Associació i es va publicar un llibre Un passeig pel record , escrit pel soci que ens va deixà recentment, el Sr. Jordi Bordes. També aquest any vam patir els grans incendis i aquesta casa es va convertir en el centre de coordinació de bombers, autoritats, etc. El novembre de 1996, es va fer una reunió amb l’Ajuntament per posar en marxa el PERI(Pla especial de reforma interior) de La floresta, que es va dividir en 17 sectors, acordança que el 1997 es començaria a aplicar. L’octubre del 1997, el Sr. Josep Mª Ros, president de la Cooperativa d’Aigües i un servidor, ens reunirem per primera vegada a Terrassa amb el Sr. Parés, de Gas Natural, a fi d’estudiar la possibilitat de portar el gas. Ens presentà un pressupost d’uns 300 milions de pessetes, i ja que la previsió era de baix consum, es va decidir fer una enquesta entre els veïns a través de la Cooperativa d’Aigües, a fi d’obtenir una aproximació del nombre de consumidors. Amb les dades obtingudes, es fa pressió a Gas Natural, exposant que una vegada executada la pavimentació iniciada, la instal•lació serà encara més costosa, i finalment accepten instal•lar el gas a La Floresta (1998)
EL NOVEMBRE S’APROVA EN JUNTA LA COMPRA DEL PRIMER ORDINADOR QUE COMPARTIRÍEM AMB LA COOPERATIVA D’AIGÜES
El mes de desembre s’acordà en junta l’estudi d’actualització dels nous estatuts per complementar la nova llei. L’advocat Sr. Santamaria, membre de la junta, s’ofereix per fer-ho desinteressadament, en substitució dels del 1961. L’Associació decideix intervenir en el redactat del PGM perquè es retorni la legalitat a les cases qualificades com a “fora de normes” El setembre del 1998 es fa entrega al Sr. Borràs, regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament, de la documentació recollida dels propietaris de finques afectades a fi de presentar el recurs corresponent. El març del 2001, tenim reunions de treball amb el regidor d’Urbanisme, el Sr. Carbó, a fi de solucionar els problemes de clavegueram i cases fora de normes. A l’Abril s’aprova la construcció del clavegueram dels sectors Aigües de Sabadell i Piscina, amb un pressupost de 200 milions de pessetes. L’evacuació d’aigües es farà per bombeig a Molins de Rei.

CAPITOL IX
L’Associació ha treballat conjuntament amb l’equip d’Urbanisme i d’altres associacions, i finalment el 8 de 2002 s’aconsegueix un fet important, l’elaboració del Pla Director, que va comportar molta feina, reunions llargues i feixugues i, amb moments tensos, la van signar, el Sr. Lluís Recoder; el Sr. Miquel A. Ros, president de l’Associació de Propietaris i Veïns de La Floresta Pearson, i el Sr. Jordi Cuesta, president de l’Associació La Serreta i Bosc d’en Saladrigues, sense deixar de treballar per la legalització de les cases fora de normes. El juny del 2002 la Cooperativa d’Aigües es dissol i deixa de col•laborar com a soci protector, s’aprova destinar els seus beneficis a la construcció de la piscina municipal. Doble Via passa a substituir la col•laboració de la Cooperativa. El 13 d’octubre es fa un homenatge a la memòria d’Emili Reñé, antic membre de la junta de la nostra associació, que va treballar incansablement per al nostre districte, i va donar el seu nom a les escales d’accés al Centre Polivalent. L’abril del 2003 es dóna per aprovada per l’Ajuntament i posteriorment per la Comissió Territorial d’Urbanisme la modificació del PGM de La Floresta, i es recupera així la legalitat arrabassada l’any 1976 a les cases assenyalades com a fora de normes. I el juny del 2004 es desestima l’aprovació al•legant defectes mediambientals. En el ple municipal del 25 d’octubre, veïns afectats recolzats per membre de la junta van fer sentir la seva protesta, de paraula i amb pancartes, per mostrar el seu enuig amb tot el que succeïa. El febrer del 2006 els socis Guillermo Gallego, Albert Nicolàs i Ramón Obach constitueixen el Col•lectiu d’Afectats pel PGM 76, amb la finalitat de trobar noves vies per prosseguir amb les tasques fetes per l’Associació, ja que legalment aquesta havia arribat al límit possible de les nostres actuacions. Finalment el 6 de març del 2009, al Centre Polivalent vàrem celebrar el retorn a la legalitat de les cases mal anomenades fora de normes, amb la presència de Sr. Alcalde Lluís Recoder; la tinent d’alcalde, la Sra. Mercè Conesa; el col•lectiu d’afectats; veïns, i membres de l’associació.
EL 10 DE FEBRER DEL 2009, LA GENERALITAT VA APROVAR DEFINITIVAMENT EL RETORN A LA LEGALITAT DE LES CASES MAL ANOMENADES FORA DE NORMES
L’Associació la formem un conjunt de persones unides amb la finalitat d’obtenir un bon veïnatge. A més, treballem per aconseguir millorar i preservar un espai tan especial, vital i estimat com és La Floresta. Ens agradaria comptar amb la màxima col•laboració. La diversitat d’opinions enriqueix el debat i amb diàleg es pot aconseguir gairebé tot.
Josep Lleonart

Aquest web forma part de: Sant Cugat Entitats